Viatge a Eslovènia

L’estiu de 2005 va ser el primer viatge d’uns quants que he fet amb un parell de bons amics. Tot i que per aquella època, no era un destí molt habitual aquí, per recomanació d’uns coneguts que hi havien estat, vam decidir anar a Eslovènia.

Vam planificar fer el viatge en cotxe, ja que érem tres que podíem conduir. Vam tenir l’ajut d’una agència de viatges, que es va ajudar a contractar els hotels.

Al 2005, Eslovènia encara no estava a la Unió Monetària i vam haver de comprar divisa pel viatge. La moneda que tenien des de 1991 era el “tolar”.

Uns dies abans de sortir, un dels dos amics es va trencar el canell i ens vam quedar sense un conductor, tot i que va venir.

El dia de sortida va ser el dilluns 8 d’agost de 2005 i hi vam anar amb el Toyota Corolla diesel d’un dels 2 amics.

A continuació, tens els enllaços a cadascun dels dies:

Dia 1. Sortida de Barcelona i arribada a Eslovènia

Vam sortir molt d’hora de Barcelona, ja que ens havíem de passar el dia a la carretera.

La primera parada va ser a l’àrea de la Jonquera per a posar gasoil, ja que a Catalunya era molt més barata que a la resta de llocs.

La següent parada ja la vam fer a l’A8 a l’àrea de servei de Beausoleil, que té un mirador amb vistes a Montecarlo.

Després, vam fer la parada de rigor entre Gènova i Milà i vam seguir la ruta.

No vam deixar l’autopista fins que vam arribar, parant en alguna àrea de servei.

Al vespre nit, sobre les 10, vam arribar finalment a Eslovènia, concretament a Postojna. L’hotel escollit era l’Hotel Jama, que estava al costat de les coves de Postojna.

Veient les fotos actuals de l’hotel i les que tinc jo de quan hi vaig estar, han reformat l’hotel i ara sembla molt més maco. Per aquell llavors, era un hotel justet al costat de la cova on ens van tractar molt bé.

Com que a les hores que vam arribar, estava tot tancat, vam acabar sopant a l’habitació de l’hotel quatre coses que havíem portat.

Dia 2. Península d’Istria

Com que no vam trobar entrades per visitar la cova de Postojna, ho vam deixar pel dia següent. Llavors, vam decidir anar de veure les poblacions de costa d’Eslovènia, que es troben a la península d’Istria.

Vam sortir sobre les 10 cap a Koper. Abans d’arribar a Dekani, vam fer una parada a la carretera per veure les vistes cap al mar que hi havien. Després, vam fer una parada al poble de Dekani, tot i que no recordo per què, ja que no té res d’especial.

A Koper (o Capodistria) hi vam arribar sobre les 12. Vam començar passejant per la zona del port i ens va sorprendre molt que, al mig del port, hi havia una zona delimitada que utilitzaven com si fos una piscina.

Després, vam veure com estaven restaurant el mercat cobert. Davant del mateix, hi havia les parades del mercat. Tot i que ara és molt normal trobar pebrots grocs a molts llocs, aquí va ser on vaig veure’n per primera vegada.

Després, ens vam endinsar cap el centre de la població per visitar-lo.

Vam arribar a la plaça de Titus (Titov trg), on hi ha l’església, el palau del pretori i la nova llotja.

Es podia pujar al campanar i així ho vam fer. Des de dalt, vam tenir vistes de la plaça, el port i la ciutat. Vam sortir del centre per la font del Pont (Da Pontejev vodnjak o Fontana da Ponte) i la porta Muda (Vrata Muda o Porta della Muda), antiga porta principal de la ciutat.

Si vols més informació sobre Koper, pots veure aquesta entrada.

Un cop al cotxe, vam anar cap a Izola, que està a menys de 10 km i a uns 15 min.

Quan hi vam arribar, vam aparcar al costat de l’església de Sant Maur (cerkev sv. Maver).

És una església bastant austera per fora però destaca pel seu campanar separat de la mateixa.

Com que no hi vam poder entrar, ja que estava tancada, vam anar caminant fins al Palau Besenghi degli Ughi (Palača Besenghi degli Ughi), que té una bonica façana.

Finalment, vam arribar al port a través de la plaça Gran (Veliki trg), per on vam fer un tomb fins anar a buscar el cotxe altre cop per anar a Piran.

Com que només està a uns 10 km, vam tardar uns 20 min en arribar a Piran. Vam haver d’aparcar a l’aparcament de Fornače i anar cap al port caminant.

Després de caminar una mica i confirmar que al litoral eslovè no hi ha platges de sorra, vam arribar al port.

Vam vorejar-lo tot fins arribar a la preciosa plaça Tartini (Tartinijev trg), des d’on tens una bonica vista de l’església i el campanar de Piran.

Un cop fetes les fotos de rigor, vam seguir vorejant el litoral la ciutat fins arribar a la punta on hi ha el far (piranski svetilnik), que està enganxat a l’església de Sant Climent (cerkev sv. Klementa). Una altra de les imatges icòniques de la població.

Vam seguir caminant fins arribar als peus de l’església, on vam veure que per arribar-hi, que està dalt d’un turó, havíem de tornar enrere i pujar-hi per algun dels carrerons estrets del voltant.

Des de l’església, vam poder veure la plaça Tartini des de dalt i vam pujar a dalt del campanar per tenir unes boniques vistes dels voltants. Allí va ser on vam veure que als afores hi havia una espècie de muralles i vam decidir anar cap allí per veure-hi la posta de sol.

Afortunadament, vam poder arribar a les muralles i pujar-hi abans de la posta de sol, la qual aquell dia va agafar uns colors molt bonics.

Si vols més informació de Piran, pots veure aquesta entrada.

Quan el sol ja s’havia post, vam anar a buscar el cotxe on l’havíem deixat i vam marxar a dormir a l’hotel de Postojna.

Dia 3. Coves càrstiques, Celje i Ptuj

Ens vam llevar i vam esmorzar a l’hotel. Vam recollir les coses i vam anar a visitar les coves de Postojna (Postojnska Jama).

Les coves són espectaculars. Vam començar endinsant-nos cap a les profunditats amb un trenet, després vam visitar-ne la major part caminant i vam acabar visitant l’espècie de proteu (un tipus d’amfibi) endèmica de la cova.

Si vols més informació de la cova de Postojna, pots veure aquesta entrada.

Després, de la visita, vam anar cap el castell de Predjama. Pel camí, ens vam parar a fer alguna foto a un paller típic d’Eslovènia, que ens va semblar curiós.

El castell de Predjama, és un castell construït enganxat a una formació rocosa. A part del castell, a sota hi ha una altra cova càrstica que es pot visitar (jama en eslovè vol dir cova).

Primer vam visitar el castell, visita que va ser bastant curiosa, i després vam baixar a veure la cova. En el cas de la cova, és molt menys turística que la de Postojna i hi vam veure molts rat-penats.

Anècdota: Aquí vam conèixer la paraula italiana "pipistrello". En aquesta zona d'Eslovènia hi ha molt turista italià i, per tant, molts guies parlen italià. Ens vam passar tota la visita a Postojna i aquí a Predjama sentit aquesta paraula italiana que no coneixíem. Al final, un amic va preguntar-li a la guia que què volia dir i ens va respondre que rat-penat.

Si vols més informació del castell de Predjama, pots veure aquesta entrada.

Un cop acabades les dues visites, vam començar la nostra ruta cap al següent hotel, a Ptuj, al nord-est d’Eslovènia. Com que teníem 200 km per davant, vam decidir fer una parada a mig camí. Vam parar a la població de Celje, entre Ljubljana i Ptuj.

A Celje, en vam visitar primer, el casc antic, on la major part de carrers eren empedrats. Després de visitar-ne la catedral de Sant Daniel (cerkev sv. Danijel) vam anar cap a la torre de l’aigua (Vodni Stolp), que era una torre circular ben curiosa.

D’allí, vam anar cap a la zona del riu Savinja i ens va fer gràcia l’església de Santa Cecília (cerkev sv. Cecilija) que estava a l’altra banda del riu, dalt d’un turó, i tenia les escales que portaven del riu a l’església cobertes per una teulada.

Després de veure la zona del riu, vam agafar el cotxe i vam pujar al castell de la ciutat. Vam visitar el castell per dins i el tenien molt ben restaurat.

Vam poder passejar per unes passarel·les de fusta que recorrien part de les muralles, vam veure una representació d’una batalla amb espases de fusta i vam poder pujar a la torre de l’homenatge. Quan ja vam acabar la visita, vam seguir cap a Ptuj.

En arribar-hi, no trobàvem l’hotel. Vam parar a unes noies a qui els vam preguntar si sabien anglès i ens van donar les instruccions però no vam entendre res. Al final, vam arribar tard a l’hotel.

Ens vam allotjar a l’Hotel Mitra, que, per aquell llavors, li faltava una bona reforma però estava al bell mig del poble.

Un cop instal·lats a les habitacions, vam anar a buscar algun lloc per sopar. L’únic lloc que vam trobar obert va ser el restaurant de l’Hostal Amadeus (Gostilna Amadeus). Allí vam menjar una sèrie de plats típics eslovens, que ens van agradar molt, tot i ser senzills.

Després de sopar, jo me’n vaig anar a dormir i els meus amics van anar a visitar una mica el poble.

Dia 4. Ptuj i Varaždin (Croàcia)

Després d’esmorzar a l’hotel, vam sortir a veure el centre de Ptuj, que el dia anterior no vam poder visitar.

Vam començar anant a veure la plaça d’Eslovènia (Slovenski trg), on hi ha la torre de la ciutat (Mestni stolp) i l’església de Sant Jordi (cerkev sv. Jurija).

Després de veure l’església per dins, vam seguir pel carrer Slomškova (ulica) fins a la plaça Mensi (trg), on hi havia mercat.

El vam visitar i vam seguir la ruta fins a la plaça de la Ciutat (Mestni trg), on hi ha la columna en honor de Sant Florià (Sveti Florijan) i l’Ajuntament (Mestni Hiša), que és d’estil neo-gòtic.

Vam seguir pel carrer Kempljeva (ulica), fins arribar a la plaça dels Frares Menors (Minoritski trg), on hi ha el Monestir franciscà dels Frares Menors (Minoritski samostan). Vam entrar a l’església del monestir i al claustre, el qual ens va agradar molt.

D’allí, vam anar caminant cap el parc de la Ciutat (Mestni park), des d’on vam tenir unes bones vistes del riu Drava. Vam reseguir el riu, passant per davant de la Torre del Drava (Dravski stolp), antiga torre d’aigua renaixentista, que s’utilitzava en la defensa contra els turcs.

La ruta ens va portar fins al Monestir dels Dominics (Dominikanski samostan Ptuj). D’allí al costat, sortia el camí per pujar al castell de Ptuj (Ptujski grad).

Després de veure el castell, sense entrar a les estances, vam tornar cap al poble per agafar el cotxe i marxar direcció Varazdin (Croàcia).

A 1/4 d’onze, sortíem de Ptuj i, al cap d’una hora, fèiem una parada a Velika Nedelja.

Allí, hi vam veure l’església de la Santíssima Trinitat (Cerkev Svete Trojice) i el castell (Grad Velika Nedelja), el qual tenia una forma molt curiosa per ser un castell.

Poc després, vam parar a Ormož, on també hi vam veure el castell (Grad Ormož) i l’església de Sant Jacob (Cerkev Sv. Jakoba).

Vam seguir la ruta i vam creuar la frontera amb Croàcia per un petit pas, que ara ja és una duana com Déu mana.

Anècdota: Al 2005, era una garita petita amb una sola persona per la part croata. Vam parar a la garita i ens vam esperar 5 minuts i no va sortir ningú. Com que no sortia, ningú, vam decidir tirar endavant i, llavors, va sortir el que vigilava la frontera i ens va començar a empaitar amb una metralladora. Vam parar i vam fer marxa enrere i no ens va tocar altra que disculpar-nos.

Un cop passada la frontera, vam començar a notar els efectes de la guerra. Es veien molts edificis amb senyals d’haver estat bombardejats i no reconstruïts.

Vam arribar al centre de Varaždin a la 1 del migdia. Vam aparcar a l’aparcament municipal a tocar del mercat. El primer que vam fer va ser canviar moneda i buscar un lloc per dinar. Vam dinar en un restaurant al carrer Ljudevita Gaja (ulica).

Després de dinar, vam anar a visitar el castell, que hi vam accedir per la plaça Miljenka Stancica (trg). El castell és preciós i és 100% recomanable visitar-lo.

Acabada la visita, vam anar a visitar la resta del casc antic de la ciutat. Primer, vam passar per l’església del Naixement de Jesús (Ursulinžka crkva Roɖenja Isusovog), que formar part del Convent de les Ursulines (Uršulinski Samostan).

Vam seguir per l’església franciscana de Sant Joan Baptista (Franjevačka Crkva Sv. Ivana Krstitelja), que forma part del Monestir Franciscà (Franjevački samostan) de la ciutat.

Finalment, vam arribar a la plaça del Rei Tomislau (Trg Kralja Tomislava), on hi ha el Palau Draskovic (Palača Drašković), la Casa dels Ritz (Kuća Ritz) i l’Ajuntament (Gradsko vijeće Varaždina).

Vam continuar cap a la catedral de la Verge de l’Assumpció (Katedrala crkva Sv. Marije u nebo uzete), que vam veure per dins, i vam creuar el parc que hi ha darrera de la catedral fins arribar al Teatre Nacional de Croàcia (Hrvatsko Narodno Kazaliste U Varazdinu).

Prop del teatre, vam visitar l’església de Sant Nicolau Bisbe (Crkva Sv. Nikole biskupa) i vam acabar a la visita de Varaždin al cementiri de la ciutat, que té moltes escultures.

A 2/4 de 6, agafàvem el cotxe. Com que dormíem a Ptuj, no vam tornar per la mateixa ruta i vam fer cap al castell de Trakošćan. Vam arribar-hi una hora després però el vam trobar tancat. Tot i així, vam aprofitar per fer un tomb pel llac que hi ha a sota.

Després de la parada al castell tancat, vam acabar arribant a Ptuj a l’hora de sopar.

Dia 5. Maribor

Després d’esmorzar, vam fer ruta cap a Maribor. Hi ha uns 30 km, que són uns 30 minuts de cotxe.

Vam arribar-hi a 2/4 d’onze i vam aparcar a prop de l’església franciscana de la ciutat (Frančiškanska cerkev). Com que ens va cridar molt l’atenció per fora, vam entrar a visitar-la. Per dins, és bonica i té moltes pintures.

Un cop vista l’església, vam anar cap a la plaça Svobode (trg) on hi ha una escultura de bronze de forma molt curiosa amb els noms de les 667 persones condemnades i assassinades durant la Segona Guerra Mundial (Spomenik NOB).

A tocar de l’escultura, hi ha el castell de Maribor (Mariborski Grad). Nosaltres només el vam veure per fora i no hi vam entrar. El castell conté un museu amb exposicions històriques i arqueològiques de la regió.

Vam continuar la visita pel carrer d’Eslovènia (Slovenska ulica) i vam girar a mà esquerra pel carrer Gosposka (ulica) per tornar a girar a la dreta i entrar a la plaça Slomškov (trg).

Allí hi vam trobar la catedral de Maribor (stolna župnija Maribor). La catedral és bastant austera però té una capella lateral bastant bonica.

Anècdota: Ens va sorprendre molt perquè hi vam trobar uns catalans, que, tot i que semblaven eslovens, van ser els únics que vam trobar en tot el viatge. Suposo que avui en dia n'hi deu haver molts com a tot arreu.

La plaça on es troba la catedral és molt bonica i, a l’altra banda de la plaça, hi ha la Universitat de Maribor (Univerza v Mariboru). A la plaça també hi ha l’antic edifici de correus de la ciutat. Ja que hi érem, vam entrar a visitar el hall de la universitat.

Tot seguit, vam tornar enrere fins a la catedral per agafar el carreró que ens portaria a la plaça de l’Antic Ajuntament (Rotovški trg), que és la que queda darrera de l’Ajuntament i la biblioteca municipal. És una plaça molt bonica i, passant per sota del campanar de l’Ajuntament, et porta a la plaça Major (Glavni trg), que és una de les places més boniques de la ciutat.

A la plaça, hi ha la Columna de la Plaga (Kužno znamenje) construïda en agraïment per la finalització de la plaga que van patir pels volts de 1680. És un dels millors exemples de l’art barroc a Eslovènia.

NOTA: La plaça ara és molt més bonica que quan la vaig visitar fruit d'una remodelació que ha patit recentment i que hi ha una font a terra per a que els nens hi puguin jugar.

Vam sortir de la plaça per la carretera Koroška (cesta) cap el pont vell (stari most). Vam baixar per les escales al costat del pont fins al carrer Vojašniška (ulica) que el vam agafar cap a la dreta.

A pocs metres, vam trobar la casa on hi ha la vinya més vella del món (Hiša Stare trte), que, a més, està inscrita al llibre Guinness dels rècords mundials.

Vam seguir caminant resseguint el riu Drava, fins que vam arribar a la Torre de la Cort (Sodni Stolp), que és una torre circular medieval amb teulada cònica. Quan hi vam estar, hi havia un mercat ambulant al costat.

Aquí, vam donar la volta i vam tornar direcció al pont vell, el qual vam creuar fins arribar a la Torre de l’Aigua (Vodni Stolp). Aquesta torre medieval data de 1555 i és una torre fortificada que servia per protegir la part sud-est de les muralles de Maribor.

Davant de la torre, a l’altra banda del carrer, hi ha la sinagoga de Maribor, que no vam poder visitar.

A partir d’aquí, vam anar a buscar algun lloc per dinar. Després de dinar, vam agafar el cotxe i ens vam arribar al Parc de la Ciutat (Maribor Mestni Park), que està al nord de la ciutat.

Vam estar una estona al parc i després vam marxar cap a veure les pistes d’esquí de Pohorje.

Un cop vam sortir de la ciutat, vam agafar una carretereta de muntanya molt bucòlica, rodejada de prats i de casetes de fusta. La carretera acabava a les pistes d’esquí, des d’on vam tenir unes boniques vistes dels voltants.

Vam fer un passeig pels voltants i ens vam trobar l’església de Sant Wolfgang de Pohorje (cerkev sv. Bolfenka na Pohjorje), construcció molt curiosa enmig del bosc.

Després del passeig, vam tornar al cotxe. De baixada per la carretera, vam parar a fer algunes fotos al costat d’una de les cases de fusta. Sobre les 6, vam prendre direcció cap a la capital.

Si vols més informació de Maribor, pots veure aquesta entrada.

Quan vam arribar a Ljubljana, teníem l’hotel als afores, en un barri en que totes les cases es veien igual. Després de voltar molt per allí, vam tenir la sort que un senyor ens va guiar amb el seu cotxe i ens va portar fins a l’hotel, que sinó ens haguéssim perdut i no l’haguéssim trobat mai.

Ens vam allotjar al M Hotel Ljubljana, que era un 4 estrelles i on hi vam estar molt bé, un cop el vam trobar. Com que vam arribar tard, vam sortir a veure on podíem menjar alguna cosa pels voltants i vam acabar en un kebap a prop del parc. No sé si és perquè estàvem morts de gana o perquè era molt bo, però el recordo com el millor kebap que he menjat mai.

Dia 6. Ljubljana

Ens vam llevar i vam esmorzar a l’hotel.

Com que no teníem clar si tornaríem a trobar l’hotel o no, vam anar cap el centre caminant. Vam decidir creuar el parc Krajinski i hi vam entrar pel camí que hi havia al costat de l’església de Sant Bartomeu (Cerkev sv. Jerneja).

Per tant, vam creuar el parc paisajístic (Krajinski Park), que inclou els parcs Tivoli i Rožnik i el turó de Šišen (Šišenski hrib). El començament del camí anava per dins de bosc i, cap al final, sobria en una espècie de parc gegant. Des d’allí, es podia veure el turó i el castell de Ljubljana.

Anècdota: Aquí va ser on vaig veure per primer cop un esquirol en estat salvatge.

Vam sortir del parc a l’alçada de l’església ortodoxa dels Sants Ciril i Metodi (pravoslavna cerkev sv. Cirila in Metoda).

Vam passar per davant de la Galeria Nacional (Narodna Galerija) i vam resseguir l’avinguda Cankarjeva (cesta) per apropar-nos al centre.

Anècdota: Quan estàvem a punt d'arribar a l'avinguda d'Eslovènia (Slovenska cesta), vam passar per davant del "Joe Peña's Cantina y Bar", del que ens va fer molta gràcia el nom, i just després, per davant d'un Zara, que per aquell llavors era estrany trobar-los en països com Eslovènia.

Tot seguit, vam creuar l’avinguda d’Eslovènia per entrar al carrer Čopova (ulica) per arribar a la plaça Prešeren (Prešernov trg), que és una plaça circular molt bonica, a tocar del riu.

A la plaça hi ha l’església franciscana de l’Anunciació (Frančiškanska cerkev Marijinega oznanjenja), que és una església d’estil italià del segle XVII. A la plaça, també hi ha una escultura en bronze que és a una maqueta de la ciutat i de la plaça hi surt el Pont Triple (Tromostovje).

Vam sortir de la plaça pel carrer Wolfova (ulica), vam veure el pont del mercat dels pescadors (Most za pešce) i vam arribar a la plaça del Congress (Kongresni trg). Allí a la plaça, hi vam veure la Universitat de Ljubljana (Univerza v Ljubljani) i l’església ursulina de la Santíssima Trinitat (Cerkev Sv. Trojice).

Vam agafar el carrer Gosposka (ulica) fins a la Biblioteca Nacional i Universitària (Narodna in univerzitetna knjižnica), del 1774, la qual vam entrar a veure.

Quan en vam sortir, vam agafar el carrer Vegova (ulica) cap a l’avinguda Emonska (cesta), vam creuar l’avinguda Zoisova (cesta) i vam creuar la zona d’horts fins arribar a l’església de Sant Joan Baptista (Cerkev sv. Janeza Krstnika).

Després de veure-la per fora, vam seguir el carrer Eipprova (ulica) fins al riu. Poc abans d’arribar-hi ens vam trobar el Sax Pub, del que ens va cridar molt l’atenció l’edifici, que estava pintat de molts colors.

Quan vam arribar al riu Ljubljanica, el vam creuar pel pont Hradeckega (most). Vam resseguir la riba est, cap al nord direcció la plaça Prešeren. Vam passar per davant del pont Šuštarski (most) i, poc després, vam passar per un mercat ambulant d’artistes, on vaig comprar unes petites litografies per les meves àvies.

Vam seguir i vam passar per davant del Pont Triple fins a la plaça Pitnik Pogačarjev (trg), que és on hi ha la Catedral de Sant Nicolau de Ljubljana (katedrala Ljubljana) i una part del mercat (l’altra part està a la plaça del costat). Vam creuar el carreró del costat de la catedral i vam arribar a la plaça de Ciril i Metodi (Ciril-Metodov trg).

Allí, vam parar a dinar a l’Hostal-Pizzeria Sokol, lloc on hi vam menjar bé, tot i que per fora es bastant estrany. Després de dinar, vam seguir cap a la plaça de la Ciutat (Mestni trg), on hi ha l’Ajuntament i la font Robba (Robbov vodnjak).

Vam continuar per la plaça antiga (Stari trg) fins arribar a la plaça Levstikov (trg). Al costat, hi havia l’església parroquial de Sant Jaume (Župnijska cerkev sv. Jakoba), que vam visitar.

Després de visitar-la, vam agafar el carrer Rožna (ulica) per començar a pujar cap el castell. Abans d’agafar el carrer del Castell (ulica na Grad), ens vam trobar la petita església de Sant Florià (cerkev Sv. Florjana).

Vam seguir pujant fins un moment que el carrer es va convertir en un camí de terra. L’últim tros fins arribar al castell, el vam fer per dins del bosc i hi vam arribar a 3/4 de 4.

Un cop al Castell de Ljubljana, vam pagar-ne l’entrada (actualment està a 16€/adult, reduïda d’11,20€ i gratuïta menors de 7 anys) i vam començar la visita. La visita és bastant llarga perquè et deixen veure moltes coses. També hi ha unes vistes per sobre de la ciutat molt boniques. Vam acabar la visita sobre les 6 i vam baixar caminant.

Vam tardar uns 30 minuts en tornar arribar a la plaça on hi ha el mercat. Un cop allí, vam anar cap el pont del Drac (Zmajski most), que és un pont on hi ha quatre escultures de dracs, una a cadascun dels extrems de les baranes.

Després de fer fotos als dracs, vam creuar el pont i vam tenir unes boniques vistes del mercat des de l’altra banda del riu. Vam seguir caminant fins a la plaça Prešeren altre cop.

Ens vam passar la resta de la tarda passejant pel voltant del riu entre el pont Triple i el pont Šuštarski.

Anècdota: Abans de sopar, vam trobar una parada de carrer que venia panotxes de moresc. Com que no n'havia menjat mai cap i sempre ho havia vist als dibuixos, en vaig comprar una. La veritat és que m'esperava una altra cosa.

Se’ns va fer l’hora de sopar, i vam anar a sopar a la Pizzeria Foculus, que estava a prop de la Biblioteca Nacional que havíem vist al matí (Gregorčičeva ulica, 3). Hi vam sopar força bé.

Quan vam acabar de sopar, vam decidir fer un tomb pels voltants del riu abans de tornar a l’hotel, ja que tot estava il·luminat i era molt bonic. El pont Triple i l’església franciscana es veien molt bonics.

A 2/4 de 10, vam decidir plegar veles i tornar a l’hotel. Aquest cop, vam tornar per fora del parc i vam tardar uns 3/4 d’hora.

Si vols més informació de Ljubljana, pots veure aquesta entrada.

Dia 7. Llacs de Bled i Bohinj

Després d’esmorzar, vam agafar el cotxe i vam anar cap al llac de Bled (Blejsko jezero).

La ruta va ser d’uns 60 km i la vam fer en uns 45 minuts.

En arribar-hi, vam aparcar a l’aparcament que hi ha al costat del Càmping Bled. Vam buscar una barca per a que ens portés a l’illa que hi ha al llac i que és una de les imatges més icòniques d’Eslovènia.

La barca era de rems i la portava un senyor gran i, si no ho recordo malament, va tardar més de mitja hora en arribar a l’illa.

Un cop allí, vam pujar cap a l’església per les escales que hi ha. Des de l’esplanada de l’església, tens unes boniques vistes del llac.

Per dins, es bastant senzilleta però té un retaule molt bonic.Va se molt curiós perquè al costat de l’altar hi ha una corda que penja, que, si l’estires, pots fer tocar la campana del campanar.

Després d’agafar la barca de tornada, vam parar a comprar alguna cosa per dinar al supermercat del càmping.

Si vols saber més sobre el Llac Bled i la seva illa, clica en aquest enllaç.

Llavors, vam agafar el cotxe per anar a visitar el castell. A mitja pujada, vam parar a fer-nos una foto amb l’illa de Bled al fons.

Vam arribar al Castell de Bled que era la 1 del migdia. En aquell moment, vam pagar 700 tòlars per entrar. El preu a data del post és de 13€. A part, hi ha 2 entrades de preu reduït: estudiants (8,50€) i nens (5€).

La visita al castell ens va agradar molt. En primer lloc, hi havia unes vistes precioses dels voltants i del llac al pati central. A més, vam visitar les muralles, resseguint unes passarel·les penjades, vam visitar diferents estances i vam veure una petita impremta manual que es podia visitar.

Després de visitar el castell, vam tornar a baixar al llac i vam fer un passeig pels voltants, ja que hi ha diferents passarel·les i camins envoltant el llac.

Si vols més informació sobre el llac Bled i el seu castell, clica a aquest enllaç.

A quarts de 5, vam tornar a agafar el cotxe i vam marxar a visitar el llac de Bohinj (Bohinsko Jezero). Vam tardar 30 minuts per recórrer 30 km.

En arribar-hi, vam aparcar al costat de l’església de Sant Joan Baptista (cerkev Sv. Janeza Krstnika).

Vam passejar pels voltants del llac una bona estona. Al final, em van acabar convencent de banyar-me al llac. Tot i estar en ple mes d’agost, només em vaig atrevir a mullar-me fins als genolls i vaig sortir amb els peus liles.

Sobre les 6, vam agafar altre cop el cotxe per anar al Vogel Ski Resort per agafar el telefèric que ens pujaria a dalt de la muntanya.

La pujada va ser molt bonica i vam fer un tomb per dalt a la muntanya. Les vistes des de la part de dalt del telefèric també van ser molt boniques.

Anècdota: Com no podia ser d'una altra manera, aquí també els va passar una cosa: vam perdre l'últim telefèric que baixava. Quan vam veure que l'havíem perdut, ens vam estressar una mica. Fins i tot, vam estar plantejant-nos quedar-nos a dormir a l'alberg que hi havia a dalt i perdre la nit d'hotel. Al final, vam tenir sort i va pujar algú de les instal·lacions. Després de suplicar-li una mica, va accedir a baixar-nos. Crec que va ser l'estona que més callats vam estar de tot el viatge.

Finalment, després de l’ensurt, sobre les 7, vam agafar el cotxe per tornar a l’hotel.

Dia 8. Castell d’Otočec i arribada a Gènova

Ens vam llevar i vam baixar a esmorzar al bufet lliure de l’hotel.

Després de recollir-ho tot i fer el check-out, vam agafar el cotxe i vam fer ruta cap a Novo Mesto, la capital de la regió tradicional de la Baixa Carniola.

Quan hi vam arribar, vam aparcar a l’aparcament que hi ha al costat de al catedral de Sant Nicolàs (cerkev sv. Nikolaja).

La catedral és molt curiosa perquè la nau central canvia d’orientació més o menys a la meitat i des de l’entrada dóna una sensació estranya, ja que l’altar no està en línia recta.

Després, vam passejar pels carrers del casc antic vam arribar a la plaça Glavni (Glavni trg), que ara és per vianants però llavors no ho era.

Allí, hi ha l’Ajuntament que és neo-renaixentista. No el vam poder veure per dins, perquè estaven fent obres.

Passejant per la plaça Glavni, vam arribar a l’església de Sant Lleonard (cerkev sv. Lenarta), que està enganxada al monestir franciscà (Frančiškanski samostan).

Un cop vista, l’església per dins, vam entrar a visitar la part que es podia veure del monestir.

Per acabar la visita, vam anar al pont Kandijski (Kandijski most) per veure el riu Krka al seu pas per la ciutat.

Un cop al cotxe, vam remuntar el riu cap al nord-est direcció Otočec. Vam creuar la població i vam deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha davant del castell del poble.

El castell d’Otočec (Grad Otočec)es troba situat en una petita illa al mig del riu Krka i s’hi accedeix a través d’un pont. Com que el castell és un hotel de luxe, hi vam haver d’accedir caminant pel pont.

La visita que es pot fer és per fora però és prou bonica i va valer la pena.

A la una, agafàvem el cotxe i marxàvem direcció Ljubljana per començar el camí de tornada.

No recordo si vam dinar al cotxe o en un àrea de servei, però sobre les 4 de la tarda, paràvem en una àrea de servei eslovena, per trucar als de casa des d’una cabina i dir-los que estàvem de tornada.

Vam sopar en ruta i quan vam arribar a Gènova, vam tenir molts problemes per arribar a l’hotel, que estava als afores. Vam estar entrant i sortir de Gènova per uns túnels i pagant peatge i sempre vèiem l’hotel però aconseguíem arribar-hi (què fàcil que és avui en dia amb el GPS!). Al final, vam aconseguir arribar a l’hotel que eren quarts de dotze de la nit.

L’hotel en el que ens vam quedar va ser l’hotel Novotel Genova City, que estava en la línia de la cadena: força bé però li faltava alguna reforma.

Va ser instal·lar-nos i posar-nos a dormir.

Dia 9. Tornada a casa

Quan ens vam llevar, vam fer el check-out i vam posar-nos en ruta cap a Barcelona.

L’últim dia ens el vam passar al cotxe.