Viatge a Sardenya (2023)

Tot i que és la primera vegada que parlo de Sardenya en aquest blog, poso l’any al títol perquè és la meva tercera vegada a l’illa.

Aquest estiu de 2023, després de plantejar-nos diferents opcions, hem decidit agafar el ferri i marxar en família cap a l’illa italiana de Sardenya.

Per anar a Sardenya, hi ha dues opcions, que són volar a Càller (Cagliari) o anar-hi en ferri amb Grimaldi Lines arribant a Porto Torres. Com que era un viatge familiar i encara tenim nens petits, vam optar per l’opció del ferri i carregar el nostre cotxe.

A continuació, tens els enllaços a cadascun dels dies:

Dia 1. Sortida de Barcelona i nit la cabina

Com que sortíem de Barcelona mateix, vam arribar a la terminal de Grimaldi Lines al Port de Barcelona sobre les 10 del vespre. Ells et recomanen que hi siguis 2 hores abans de la sortida, ja que s’han de distribuir els cotxes a l’aparcament per a poder embarcar ràpidament i s’ha de treure les targetes d’embarcament.

Com que, per variar, hi havia molta cua, vaig deixar la meva dona a la terminal per a que tragués les targetes d’embarcament.

Vam tardar gairebé el mateix jo en aparcar que ella en treure els bitllets i venir.

Com que només pot anar dins del cotxe el conductor, ella va marxar amb els nens a la terminal per embarcar quan toqués.

Si vols una mica més d’informació sobre com embarcar amb Grimaldi a Barcelona, clica aquest enllaç.

Havíem de sortir de Barcelona a les 23.59 però no vam sortir fins 45 minuts més tard, ja que a l’hora de sortida encara hi havia cotxes entrant a bodega.

Un cop tots al vaixell, vam localitzar la nostra cabina, vam deixar les coses i vam pujar a sopar a la coberta principal uns entrepans que havíem portat.

Un cop sopats, vam veure com sortia el ferri del port i vam anar a la cabina a dormir.

Nota: Pugeu una motxilla o una maleta petita amb la roba de dormir, de l'endemà i tot allò que necessiteu, ja que un cop a dalt, no es pot tornar al cotxe.
Nota infants: Si aneu amb nens petits, agafar cabina per dormir és la millor opció.

Dia 2. Arribada a Porto Torres i nit a Sassari

Com que el ferri arribava a les 12.45 del migdia, tenint 2 fills petits no ens va caldre posar l’alarma. Tot i això, vam tenir sort i es van despertar a les 10.

Ens vam dutxar tranquil·lament i vam pujar a esmorzar. Un cop esmorzats, vam passar l’estona a la coberta principal jugant a l’Uno i després veient com passàvem pel costat de Còrsega a l’esquerra i l’illa Asinara a la dreta.

En sortir tard, vam arribar a port tard i vam desembarcar tard. Tot i això, vam baixar tots a la bodega per pujar junts al cotxe.

Com que se’ns va fer l’hora de dinar, vam anar cap a Sàsser (Sassari), que és on teníem el primer hotel, hi vam parar a dinar a un McDonald’s dels afores.

Després de dinar, vam passar per un hipermercat que hi havia al costat per agafar provisions i vam anar cap a l’hotel.

L’hotel que vam escollir va ser el Pegasus Hotel, de la Via Predda, 37/L, que era un hotel de 3 estrelles, que va estar bé, tot i que l’accés és bastant peculiar, ja que entres per la quarta planta, podent arribar en cotxe fins a la tercera, que és d’aparcament gratuït de l’hotel.

Vam fer el check-in, vam deixar les coses i vam descansar una mica.

Com que la meva dona i jo havíem estat a Sàsser l’estiu de 2016 i ella no havia estat mai a l’Alguer (Alghero), vam anar a passar la tarda i a sopar allí.

Hi ha uns 30 minuts de ruta que són uns 35 km i la carretera està força bé.

Un cop vam arribar a l’Alguer, vam aparcar al costat del mercat municipal, en zona blava, que no es pagava per ser diumenge.

Del mercat, vam anar cap a la part vella de la població, que és la que té encant.

Hi vam arribar per la plaça (piazza) Pino Piras, on hi ha la torre de Sant Joan (Torre di San Giovanni), i deixant a mà dreta la Torre del Portal (Torre di Porta Terra). D’allí vam agafar la Via Gilbert Ferret per agafar la via Carlo Alberto a la bonica plaça Sventramento.

Poc després, vam trobar a mà dreta l’eslgésia de Sant Francesc (chiesa di San Francesco).

Seguint el carrer, vam creuar el carrer de la Mercè, que porta fins a la Torre del Portal.

Finalment, vam arribar a la plaça del Pou Vell o piazza Civica, que és una de les places amb més encant de la ciutat. En aquesta plaça hi ha un edifici bonic, que és la Casa de Ferrera o Palazzo d’Albis.

De la plaça, vam anar cap els molls de la Duana (Banchina Dogana) arribant-hi a través de la porta que hi ha la costat de la Torre Garibaldi. Vam seguir en direcció oest i vam pujar per les escales que hi ha per pujar al bastió de Magallanes (Bastioni Magellano).

Vam anar passejant i ens vam trobar amb la Torre de Sant Elm (Torre di San Telmo) quan arribàvem al bastió de Pigafetta (Basitoni Pigafetta). Al costat de la torre, a la piazza della Juaria, hi ha la Torre de la Pólvora (Torre Polveriera), que és una petita torre.

Nota infants: Seguint el passeig per les muralles, ens vam trobar canons i catapultes que els van fer molta gràcia als nens.

Continuant el nostre passeig, vam arribar al bastió de Marco Polo (Bastioni Marco Polo), que el sol ja s’estava ponent darrera del Cap de la Caça (Capo Caccia).

Nota: La part final del bastió de Pigafetta i tot el bastió de Marco Polo, està ple de restaurants i bars amb terrassa al passeig de les muralles.

Al final del bastió de Marco Polo, vam trobar la Torre de Sant Jaume (Torre di San Giacomo) i vam entrar cap a dins per la via Misericordia.

Vam arribar fins a l’església de Sant Miquel Arcàngel (chiesa di San Michele Arcangelo). Allí, vam agafar la via Carlo Alberto però aquest cop, al final, en comptes de tombar a mà dreta, a la piazza Civica, vam tombar a mà esquerra i vam anar a visitar la cateldral de Santa Maria Immaculada (cattedrale dell’Immacolata).

Després de visitar la catedral, vam anar a sopar al restaurant Bella Napoli, del final de la piazza Civica. El restaurant ens va agradar molt. Era molt acollidor, el menjar era bo i a un preu raonable.

Un cop sopats, vam acabar de fer un volt pel centre i vam anar a buscar el cotxe per tornar cap a l’hotel.

Dia 3. De Sassari a Oristano

Ens vam llevar i vam esmorzar a l’hotel, que teníem el bufet lliure d’esmorzar inclòs.

Després de pensar-ho una estona, vam decidir anar directament cap a Oristany (Oristano) en comptes de visitar Sàsser.

El trajecte va ser d’uns 125 km i els vam fer en 1h 30min. Com que els vam fer per la carretera principal de Sardenya, es van fer bastant bé.

En arribar a Oristany pels volts del migdia, vam buscar un lloc per aparcar a prop del centre i vam anar a la caça d’algun lloc per dinar. Com que era dilluns, ens vam trobar molts llocs tancats i vam acabar dinant al Caffè La Piazza a la plaça Elionora d’Arborea, que és on hi ha l’Ajuntament. El lloc és una cafeteria però també fan entrepans, que és el que vam acabar menjant.

Amb la panxa ja plena, vam començar la visita a la ciutat. De la plaça on érem, vam anar cap a la catedral de l’Assumpció de la Mare de Déu (cattedrale di Santa Maria Assunta). L’església és molt bonica per dins.

D’allí vam anar cap a l’església de Sant Francesc (chiesa di San Francesco) però estava tancada.

Vam continuar la ruta per la bonica via de Castro fins a la plaça de Roma (piazza Roma), que és una gran plaça circular. Allí hi ha la Torre de Sant Cristòfol (Torre di San Cristoforo).

Com que feia molta calor i els nens estaven cansats, els vaig deixar amb sa mare a l’ombra i vaig anar a buscar el cotxe.

De camí al cotxe, vaig passar per la curiosa església de Sant Sebastià màrtir (chiesa di San Sebastiano martire), per la Torre de Portixedda (Torre di Portixedda) i per la plaça Mariano amb el monument als Caiguts en Guerra.

Un cop al cotxe, els vaig passar a buscar a la plaça de Roma i vam anar cap a l’hotel Mistral 2, lloc on passaríem 2 nits. És un hotel de 4 estrelles ubicat a la via XX Settembre, 34, relativament a prop del centre. L’hotel té les habitacions reformades, una piscina bastant bonica, aparcament gratuït i esmorzar bufet inclòs.

Com que feia bastanta calor, després d’instal·lar-nos vam anar cap a la piscina. Hi vam passar bona part de la tarda.

Un cop refrescats, vam anar a comprar alguna cosa per sopar al supermercat de davant de l’hotel i vam agafar el cotxe per anar a veure la posta de sol i sopar a la bonica platja d’Is Arutas. La platja depèn de la població de Cabras i vam tardar uns 30 min en arribar-hi.

Un cop allí, vam veure que hi havia un aparcament de pagament que es pagava de les 2 de la matinada fins a les 8 del vespre. Com que hi vam arribar a 3/4 de 8 i el pagament mínim era de 2h, al final, no vam pagar. La platja té uns grans de sorra de color blanc d’una mida una mica més petita que un gra d’arròs. La sorra és molt curiosa i forma part del seu encant.

Un cop vista la posta de sol, vam sopar allí a la sorra i quan ja no s’hi veia vam anar cap al cotxe per marxar cap a l’hotel a dormir.

Dia 4. Dia a Oristano i voltants

Ens vam llevar i vam esmorzar al bufet de l’hotel, que estava força bé.

Un cop llestos, ens vam anar cap a la península de Sinis, per anar cap a la platja (spiaggia) San Giovanni di Sinis, que depèn del municipi de Cabras.

Des d’Oristany hi ha uns 15 km que es converteixen en 20 min. Com que, per variar, vam arribar a mig matí, ens va costar una mica aparcar.

Vam passar la resta del matí a la platja, que és molt bonica i s’hi veu la torre que hi ha anat cap el cap Sant Marc (capo San Marco). Llàstima, que aquest cop, a la sorra tocant a l’aigua hi havia molta posidònia morta i seca.

A l’hora de dinar, vam decidir marxar però no sense abans passar per l’església d’estil bizantí de San Giovanni di Sinis.

Havíem decidit menjar el dinar que havíem comprat al supermercat a la piscina de l’hotel però anant a buscar el cotxe vam estar temptats de dinar en un dels molts restaurants i “xiringuitos” o barets de platja que hi havia que feien molt bona cara. Per mala sort nostra, estaven tots plens i vam anar cap a l’hotel a dinar.

Vam dinar a l’habitació de l’hotel perquè la piscina estava molt plena.

Després de dinar, vam anar una estona a la piscina de l’hotel.

Cap al vespre, vam buscar una altra platja on anar. Al final, ens vam decidir per la de Torre Grande perquè, tot i que no es veia de les més boniques, tenia molts restaurants al voltant per anar a sopar.

Separen uns 8 km Torre Grande d’Oristany, que vam fer en uns 15 min. Un cop allí, ens va costar aparcar però després vam veure que eren festes de la població i devia ser per això.

La platja és gran i estava neta i hi vam poder veure la posta de sol.

Nota infants: Els nostres fills s'ho van passar molt bé agafant petites cloïsses vives, que n'estava plagat. Després les vam tornar totes.

Un cop s’havia post el sol, vam anar a buscar un lloc on sopar. Vam acabar al Chiosco John, sopant en una taula a la platja. El lloc no tenia molt bones crítiques però hi vam menjar molt bé i a un preu raonable.

Després de sopar, vam estar una estona en un concert que feien davant de la torre de Torre Grande per les festes.

Quan els nens ja estaven cansats, vam tornar cap a l’hotel.

Dia 5. D’Oristano a Assemini

Ens vam llevar i vam baixar a esmorzar al bufet de l’hotel.

Un cop recollides les maletes, vam sortir direcció a Porto Flavia, que era un port miner de la zona d’Iglesias i que era tota una obra d’enginyeria. Com a anècdota, Flavia era el nom de la filla de l’enginyer que va projectar el port.

El trajecte fins allí va durar quasi 2 hores i vam fer uns 125 km. El problema el vam trobar a l’hora d’aparcar, ja que al voltant de la zona minera de Masua, que és on està Porto Flavia, hi ha diferents platges (Bega Sa Canna, Masua i Porto Cauli) i aquestes platges tenen davant el Pan di Zucchero que és un illot molt famós a l’illa. Al final, vam tenir sort i vam poder aparcar bastant a prop de l’entrada de Porto Flavia.

Un cop allí, tot i que a internet posava que no tancaven al migdia, ens vam trobar que estava tancat. Vam haver d’esperar una mica però, per sort, hi ha un bar que serveix begudes i alguna cosa per menjar.

Vam trobar una família de bascos i vam estar parlant amb ells. Vam fer tota la visita acompanyats d’ells i ens ho vam passar d’allò més bé. Al final de l’última galeria, surts al mar gràcies a un balcó i tens vistes del Pan di Zucchero.

Llàstima però que aquest cop no es podia accedir a les galeries inferiors perquè estaven restaurant-les.

Nota infants: No hi deixen entrar amb cotxet.

Després d’acabar la visita, vam anar cap a Assemini que és on teníem l’últim hotel. Com que teníem uns 70 km de camí que es traduïen en 1h i 15 min, vam donar-los als nostres fills uns entrepans que els havíem fet i que es van menjar durant el camí.

Quan vam arribar a Assemini, vam parar a un supermercat i vam comprar-nos nosaltres uns entrepans per dinar.

Després d’això vam anar a l’hotel, que era l’Hotel Il Grillo de 4 estrelles i que està a la Via Carmine, 132. L’hotel té una bona piscina i un bon bufet per esmorzar. Tot i que jo era la tercera vegada que hi estava i la meva dona la segona, aquest cop no hi vam estar a gust perquè hi havia molta pols i el meu fill gran es va posar fatal.

Nota: A les habitacions els falta una mica de reforma i el terra amb moqueta i les moltes cortines que hi havia, no és massa adequat per a al·lèrgics a la pols.

Vam passar la tarda a la piscina de l’hotel i després vam marxar cap a Càller (Cagliari) per sopar.

Fins a Càller i ha uns 15 km que es fan amb uns 15 min. Com que tenim una amiga que és de Càller, li vam preguntar on podíem aparcar i ens va dir que per la zona de l’estació de tren. La veritat és que vam haver de caminar una mica però més cèntric no hi havia res.

També ens va recomanar uns quants restaurants i vam anar a veure si podíem sopar en algun d’ells però, o els vam trobar tancats per vacances, o plens. Al final, vam acabar al Violet Lounge Bar, al Corso Vittorio Emanuele II, 62, on hi vam sopar molt bé.

Després de sopar, vam passejar una mica pel centre, passant per la piazza Yenne i agafant la via Giuseppe Manno fins al bastió de Sant Remigi (Bastione di Saint Remy). Vam pujar al bastió i vam sortir-ne per la via Università, la qual vam recórrer fins a la Torre de l’Elefant (Torre dell’Elefante). Un cop allí, vam tornar enrera i vam sortir per la Porta dels Lleons (Porta dei Leoni), vam continuar per la via Giovanni Spano i vam acabar a la piazza Yenne altre cop.

D’allí, vam tornar al cotxe i vam anar cap a l’hotel per dormir.

Dia 6. Cagliari i tornada a Porto Torres

Ens vam llevar sobre les 10 i vam baixar esmorzar al bufet l’hotel.

Un cop fetes les maletes, vam deixar l’hotel i vam anar cap al centre de Càller (Cagliari) en cotxe. L’aparcament estava impossible i se’ns va fer l’hora de dinar. Per tant, vam anar cap al restaurant que ens havia recomanat el pare d’una amiga nostra que és de Càller.

Com que el restaurant no estava a la zona vella, vam poder aparcar-hi davant. El restaurant que ens van recomanar va ser el ristorante pizzeria Lo Spiedo Sardo, restaurant típic sard que està a la Via Giuseppe Palomba, 47. Només hi havia locals i ens va agradar molt, tant pel menjar com pel tracte.

Després de dinar, vam fer una volta pel barri de Castelo acompanyats del pare de la nostra amiga que ens va fer de guia local.

Vam començar anant al mirador del vial del Bon Camí (Belvedere del Viale Buon Cammino), des d’on es veu tota la part est de Càller.

Després vam parar a fer un cafè al Bar “Al Buon Cammino” que està abans d’arribar a Porta Cristina.

Vam entrar al barri del Castell (Castelo) per la Porta Cristina i per la Porta de les Seziate (Porta delle Seziate), deixant darrera les portes de l’Arsenal (Porta Arsenale) i de Sant Pancraç (Porta di San Pancrazio).

Vam seguir cap a la plaça del Palau (Piazza Palazzo), on hi ha la seu de l’autoritat de la regió i la catedral de l’Assumpció de la Mare de Déu i Santa Cecilia (cattedrale di Santa Maria Assunta e Santa Cecilia). Vam entrar dins de la catedral i ens hi vam estar una estona per refugiar-nos de la calor. La catedral és bonica per dins.

Després, vam passar de llarg i vam anar cap al bastió de Sant Remigi (Bastione di Saint Remy) per la via Nicolò Canelles. Un cop allí, vam veure la plaça superior del bastió des del mirador de l’ascensor i vam fer mitja volta, tornant per la via del Fossar (Fossario).

Vam acabar sortint de Castelo per on havíem entrat.

En acabar la visita, vam acompanyar el pare de la nostra amiga per a que ens donés unes coses per portar als nostres amics.

Un cop recollit el paquet, vam decidir marxar cap al nord camí de Porto Torres.

Com que era d’hora i aquella nit no teníem hotel, ja que havíem de ser a les 4 de la matinada fent cua a Porto Torres per embarcar a les 6, vam decidir tornar primer a l’Alguer per sopar-hi i per allargar fins que els nens tinguessin son i poguessin dormir al cotxe. Vam mirar la ruta al Google Maps i, en comptes d’enviar-nos fins a Sàsser per la carretera principal, ens va fer sortir per passar per Pozzomaggiore i agafar una carretera de corbes que Déu n’hi dó. La veritat és que si hagués estat de dia, segurament la carretera hagués estat molt bonica. Van ser unes 3h de ruta i uns 230 km els que vam fer.

Un cop a l’Alguer, vam tornar a aparcar prop del mercat municipal i vam anar a buscar un restaurant.

Vam sopar a una espècie de fast food del mercat, que es diu Tipico Street Food, a la via Sassari, 27. El restaurant tenien pocs plats i tots tenien peix o cefalòpodes. Tenien una sèrie d’entrepans (panino/i) que feien molt bona cara però ja estaven esgotats a l’hora que vam arribar. Així que vam fer dues fregitel·la de calamars, ja que la de peixets estava acabada i unes patates fregides. No va ser un gran restaurant però estava ple de jovent i per picar una mica estava bé.

Un cop sopats, vam anar a fer un tomb per la part vella, entrant aquest cop per la Torre del Portal i tornant a arribar a la piazza Civica.

Quan els nens començaven a estar cansats, vam decidir anar a buscar el cotxe.

La idea era anar cap a Porto Torres a la platja (spiaggia) de Balai però com que els nens es van adormir, vam anar directes cap el port. Hi ha uns 35 km i vam tardar uns 40 min. Vam arribar-hi sobre les 2 de la matinada i encara no estava obert per entrar. Vam veure que hi havia uns quants cotxes aparcats pel voltant i vam aparcar allí per dormir una mica.

Sobre les 4, van obrir les portes i la gent va començar a entrar. Nosaltres hi vam entrar a les 4.30.

Dia 7. Dia de tornada en ferri

Vam poder embarcar al ferri sobre les 6 del matí però no ens van deixar entrar a la cabina per dormir fins les 9, cosa que ens va molestar molt, ja que si pagues cabina és per a poder dormir.

Si vols una mica més d’informació sobre com embarcar amb Grimaldi a Porto Torres, clica aquest enllaç.

Mentre no ens deixaven anar a la cabina, vam estar mirant la sortida del port des de la coberta principal.

A les 9, finalment, vam poder anar a dormir i, tot i que els nens ja s’havien desvetllat, vam aconseguir que s’adormissin.

Ens vam llevar a quarts d’una i vam passar la resta del viatge a coberta.

Quan ja quedaven menys de 2 hores per arribar, ens vam trobar uns pares del col·legi dels nostres fills que venien de Roma i vam passar la resta del trajecte jugant amb ells.

Finalment, a les 7 de la tarda arribàvem a port i a quarts de 9 sortíem del port amb el cotxe camí de casa.