L’estiu de 2019, vam fer un viatge en cotxe cap a la Selva Negra i a Alsàcia.
Vam triar les dues coses, fruit de la seva proximitat, tot i que vam centrar el viatge a la Selva Negra.
Si vols saber més de la ruta que vam fer, aquí tens l’entrada amb l’explicació del viatge.
A continuació, et poso l’itinerari del viatge per si vols saltar directament a algun punt:
- Dia 1. En ruta fins a Lyon
- Dia 2. Visita a Colmar i arribada a Gengenbach
- Dia 3. Cascades de Triberg, rellotge de Schonach i visita a Estrasburg
- Dia 4. Visita a Freiburg im Breisgau, Sankt Peter i Gengenbach
- Dia 5. Visita a Gengenbach, Baden-Baden i Freudenstadt
- Dia 6. Visita a Besançon ja de tornada i nit a Valence
- Dia 7. Visita a Valence, parada a Narbona i arribada a casa
Dia 1. En ruta fins a Lyon
El primer dia de viatge va ser bàsicament dia d’autopista.
Vam sortir de Barcelona en cotxe i vam parar a dinar a l’àrea de servei de La Palme.
Tot i que la meva dona estava embarassada i el meu fill només tenia 2 anys i mig, vam parar bastant poc i, a la tarda, vam arribar a Lió (Lyon).
Lió
Com que la zona de l’hotel estava en obres i costava accedir-hi, vam haver de buscar aparcament per la zona i vam acabar aparcant en zona blava.
Un cop vam arribar a l’Hôtel Campanile Lyon Centre, ubicat a la Place Carnot, vam descarregar les maletes i vam sortir a fer un volt abans de sopar.
Com que tenim a sort que al nostre fill li agrada el menjar asiàtic, vam sopar al restaurant xinès La Chine, a la rue de Condé.
La veritat és que hi vam menjar molt bé.
Després vam tornar a l’hotel a dormir, que l’endemà encara ens quedaven molts quilòmetres per fer.
Si vols saber més de Lió, en aquest enllaç te’n parlo.
Dia 2. Visita a Colmar i arribada a Gengenbach
Al matí, després d’esmorzar a l’hotel, vam fer el “check-out” i vam seguir de camí cap a la Selva Negra.
Hem de dir que a l’hotel ens van tractar molt bé.
Vam sortir de l’autopista, a l’alçada de Montbéliard, a comprar gel per la nevereta de càmping on portàvem els purés del nostre fill. Allí hi vam trobar un E. Leclerc per comprar el gel.
Vam aprofitar per dinar al mateix polígon comercial a un McDonald’s que hi havia.
Després de dinar, vam seguir el trajecte i no va ser fins els volts de les 5 de la tarda, que no vam arribar a Colmar.
Colmar
Vam estar buscant lloc per aparcar i, com que n’hi havia molt poc, vam acabar aparcant a un aparcament de zona blava a la Place du Marché-aux-Fruits.
Vam començar a caminar pels carrerons del centre, que vam trobar molt bonics, ja que per molts d’ells hi passen petits canals i gairebé tots els tenien molt ben guarnits de flors.
La primera parada que vam fer va ser a la col·legiata de Sant Martí, ubicada a la plaça de la catedral.
La zona del voltant de la plaça de la catedral estava plena de botigues amb encant, tot i que semblava que estaven orientades a turistes.
Ens va fer gràcia una de productes regionals a la rue des Marchands, que es deia Fortwenger.
Després que el nostre fill berenés en un banc, vam anar cap al barri dels pescadors (Quartier de la Poissonnerie).
Vam arribar-hi des de l’antic mercat cobert per la rue des Tanneurs.
Vam passejar pel barri seguint el quai de la Poissonnerie.
NOTA INFANTS: No vam tenir cap problema enlloc per anar amb el cotxet del nostre fill.
Si vols saber més de Colmar, clica l’enllaç.
Després, vam tornar a buscar el cotxe per poder arribar a Gengenbach (Selva Negra) per sopar.
Gengenbach
Vam arribar al que seria el nostre hotel base, el Weinhotel Pfeffer & Salz, situat a Mattenhofweg 3 de Gengenbach, que ja era tard.
Com que se’ns va fer tard, ens vam quedar a sopar a l’hotel i hi vam menjar molt bé.
Dia 3. Cascades de Triberg, rellotge de Schonach i visita a Estrasburg
Després de llevar-nos i esmorzar a l’hotel, vam fer cap a visitar els salts d’aigua de Triberg (Selva Negra).
Cascades de Triberg
Hi vam arribar sobre les 11 del matí i els aparcaments de zona blava ja estaven bastant plens, tot i així en vam poder trobar un una mica més avall de l’entrada al “parc” dels salts d’aigua (Triberger Wasserfälle).
Per accedir al recorregut dels salts d’aigua, s’ha de pagar una entrada i, quan hi vam arribar, ja hi havia molta cua per poder-hi accedir.
NOTA INFANTS: Vam haver de deixar el cotxet del nen ja que vas per camins i, tot i que la majoria estan força bé, hi ha algun punt complicat de fer amb cotxet.
Vam fer el circuït intermedi, vam veure uns quants salts d’aigua i vam acabar sortint per la zona de la kirche (església) Maria in der Tanne.
És una ruta enmig de la natura i hi ha molt de verd i d’aigua. L’únic problema és que també hi ha molta gent.
Després de fer el circuït, vam anar a buscar lloc per dinar i vam acabar dinant al Restaurant Tresor, a la carretera principal. El punt fort del restaurant no va ser la seva velocitat però hi vam menjar força bé.
Ens va quedar clar que a la zona s’hi feien rellotges de cucut, ja que la carretera principal estava plena de botigues de rellotges de cucut i també de productes regionals.
Si vols saber més de Triberg, clica l’enllaç.
Com que estàvem a Triberg i la nostra guia ens posava que, als afores, hi havia un rellotge de cucut gegant, vam anar a veure’l, ja que al nostre fill li feia molta il·lusió.
El rellotge de cucut més gran del món
El rellotge es trobava a la població de Schonach (Selva Negra). Tot i això, no vam visitar la població sinó que vam anar a veure exclusivament el rellotge de cucut gegant (suposadament el més gran del món) que hi ha als afores. La veritat és que és com una caseta amb un rellotge integrat a l’interior.
L’home que cobrava les entrades era el fill del que l’havia construït i, després de pagar l’entrada, t’ensenyava els mecanismes interns, una rèplica en miniatura i el funcionament del rellotge.
Després sorties a la part de darrera i podies veure’l per fora i esperar a que sortís el cucut al tocar les hores.
NOTA INFANTS: A nosaltres, el fet que sortís el cucut no ens va semblar gens espectacular. Tot i això, al nostre fill li va encantar i volia esperar una hora més a que tornés a sortir.
Si vols saber més del rellotge de cucut més gran del món, clica l’enllaç.
Després que toquessin les 4 de la tarda i veiéssim el cucut, vam decidir fer uns quants quilòmetres i anar a visitar Estrasburg (Alsàcia).
Estrasburg
Hi vam arribar a les 6 de la tarda i vam aparcar a l’aparcament obert de la Place Henri Dunant.
Des d’allí, vam anar caminant cap el centre passant per l’església de Sant Tomàs.
Els carrers del centre tenen molt d’encant i ens van agradar molt.
Al cap d’una estona, vam arribar a la place de la Cathédrale.
Vam rodejar la catedral i vam acabar a la place du Marché Gayot.
Després de la visita d’aquesta plaça, vam anar cap a la Petite France, que està rodeja del riu Ill.
Les vistes sobre el riu ens van semblar maravelloses.
La nostra ruta va seguir cap els Ponts Couverts i des d’allí vam tenir vistes a la presa Vauban.
Vam seguir caminant fins a la presa i vam passar per dins i vam pujar a la teulada per veure les vistes dels Ponts Couverts (no s’ha de pagar entrada).
NOTA INFANTS: Vam haver de pujar-hi per torns, ja que es puja per una escala de cargol i el cotxet era complicat de pujar-lo.
Van rebre el nom de coberts perquè ho estaven quan els van construir, entre 1230 i 1250.
Com que es feia l’hora de sopar, vam tornar cap el centre i vam sopar al restaurant La Petite Alsace a la rue des Bain-aux-Plantes.
És un restaurant de cuina típica de la zona. Hi vam menjar molt bé i també ens van tractar molt bé.
Després de sopar, vam fer un altre tomb pel centre i vam fer cap a la place Gutemberg.
NOTA INFANTS: A la place Gutemberg hi ha uns cavallets "carrousel" de dues plantes. Al nostre fill li van encantar.
Finalment, vam anar a buscar el cotxe passant per diferents carrerons, que creuaven el riu amb diferents ponts.
Si vols saber més d’Estrasburg, clica l’enllaç.
Un cop al cotxe, vam tornar directament a Gengenbach a dormir a l’hotel.
Dia 4. Visita a Freiburg im Breisgau, Sankt Peter i Gengenbach
Vam decidir no matinar i vam esmorzar a l’hotel. Un cop llestos, vam posar-nos en ruta tranquil·lament cap a Friburg.
Vam anar a buscar l’autopista a Offenburg i vam poder provar per primera vegada a la nostra vida una autopista sense limitació de velocitat.
Friburg
Vam arribar a Friburg (Freiburg im Breisgau) pels volts del migdia i vam aparcar en zona blava al perímetre del casc antic, al Leopoldring. Ens va semblar que seria més barat que aparcar en un aparcament tancat però va resultat ser una molèstia, ja que l’import màxim et donava molt poc temps de marge.
Abans de dinar, ens va donar temps de passejar una mica pels carrers del centre.
Ens va semblar molt curiós el fet que, davant de molts establiments comercials, hi havia a la vorera un mosaic representatiu de la botiga.
NOTA INFANTS: El fet que els carrers del centre fossin empedrats els donava cert encant, tot i que feia que el portar el cotxet amb el nen no fos massa còmode.
Vam arribar a la plaça de la catedral, coneguda com Münsterplatz.
Vam estar de sort perquè vam enganxar el mercat que hi fan, el Münstermarkt, que és un mercat de fruites i verdures i de menjars preparats de la regió (salsitxes i d’altres per menjar al carrer).
Després de fer un tomb per la plaça mirant el mercat, vam visitar la catedral, la qual ens va semblar molt imponent.
Es va fer l’hora de dinar i vam acabar dinant en un restaurant mexicà, El Gallo, a Herrenstrasse. No és que siguem especialistes en menjar mexicà però ens va agradar molt.
Després de dinar, vam seguir amb la visita de la ciutat. Vam passar per Kaiser Joseph Strasse, el qual és un carrer comercial per on hi passa el tramvia.
NOTA INFANTS: Al centre de la ciutat i ha uns petits canals al mig dels carrers per on hi passa aigua, coneguts com Freiburg bächle. Molta gent s'hi refresca els peus i els nens hi juguen amb unes petites barquetes de fusta, bächle boats. No són molt cares i el nostre fill es va divertir molt amb elles. Llàstima que a totes les fotos que tinc hi surt el meu fill però, si ho busques a internet, hi surt.
Des d’aquí, vam accedir a la Rathausplatz, on hi ha l’Altes Rathaus o antic ajuntament.
Vam tornar a la Kaiser Joseph Strasse per arribar a la Martistor (tor és porta en alemany).
Per acabar la visita, ens quedava veure l’altra porta medieval.
Vam agafar el carrer Salzstrasse i vam acabar a la bonica plaça on hi ha la Oberlindenbrunnen o font Oberlinden.
Finalment, vam arribar a la Schwabentor i ja només ens quedava anar a buscar el cotxe.
Si vols saber més de Friburg, clica l’enllaç.
Com que encara no eren les 5 de la tarda i havíem llegit a la nostra guia que hi havia un bonic monestir a un poble a prop, Sankt Peter, vam fer ruta cap allí.
Abadia de Sankt Peter
Hi vam arribar a quarts de 6 de la tarda i vam poder aparcar en una zona d’aparcament gratuïta a tocar de la carretera.
Com que era l’hora de berenar del nostre fill, vam parar a donar-li el berenar a la terrassa de l’hotel Gasthof Zum Hirschen, just davant del recinte del monestir.
Al costat de l’hotel, hi ha una bonica plaça amb font, la Bertoldsplatz.
Un cop llestos, vam entrar al recinte del monestir, que era gratuït, accedint al pati on hi ha l’ajuntament.
Davant de l’ajuntament, a terra, hi ha un escaquer molt gran amb el que la gent hi juga.
El monestir va ser fundat el 1093 pel duc Berthold II de Zäringhen i el poble i va créixer al voltant.
El vam visitar per dins i ens va impressionar bastant.
Si vols saber més de Sankt Peter, clica l’enllaç.
Un cop vist el monestir, vam decidir tornar a Gengenbach.
Gengenbach
Allí, vam fer un passeig per visitar el poble, que encara no l’havíem vist.
Vam anar cap a la Kinzigtorturm, que és la torre sud de la ciutat i que vol dir torre de la porta del Kinzig (el riu que passa pel poble).
També vam veure l’Engelgasse que és un carreró que la guia ens deia que era molt bonic.
Si vols saber més de Gengenbach, clica l’enllaç.
Quan es va fer l’hora de sopar, vam buscar un lloc per menjar alguna cosa ràpida per sopar. Ens vam decidir pel Café-Bistro-Cocktailbar Cappuccino que hi ha al carrer Feuergasse 6, tot i que nosaltres vam sopar a la terrassa que tenen al carrer perpendicular, l’Adlergasse. La veritat és que ens van tractar molt bé i hi vam estar molt a gust.
Després de sopar, vam tornar a l’hotel.
Dia 5. Visita a Gengenbach, Baden-Baden i Freudenstadt
Després d’esmorzar a l’hotel, vam agafar el cotxe per anar a acabar la visita a Gengenbach.
Gengenbach
Vam aparcar abans d’entrar per l’Obertorturm o torre de la porta superior.
Vam recórrer el carrer comercial Viktor-Kretz-Strasse fins a la Marktplatz, on hi ha l’ajuntament o rathaus.
D’aquí vam agafar la Hauptstrasse direcció el Narrenmuseum o museu dels tontos.
No vam visitar el museu però l’edifici té una torre molt bonica, coneguda com Niggelturm.
Vam parar a una cafeteria de la plaça del mercat a tastar un tros de pastís Selva Negra però, al final, ens van cridar més l’atenció altres pastissos que tenien i no la vam tastar.
Després, vam anar a visitar l’església de Santa Maria.
La vam visitar per dins i ens va impressionar molt, ja que per fora no semblava res de l’altre món.
En sortir, vam visitar els jardins que hi havia al darrera.
Amb això, vam donar per acabada la visita i vam agafar el cotxe per anar a Baden-Baden.
Si vols saber més de Gengenbach, clica l’enllaç.
De camí, se’ns va fer l’hora de dinar i vam parar a dinar a un restaurant de menjar ràpid al polígon industrial d’Offenburg.
Baden-Baden
Vam arribar a Baden-Baden sobre les 4 de la tarda i vam estar buscant aparcament.
Al final, vam trobar lloc en una zona blava al costat del centre comercial Wagener Galerie Baden-Baden. Tal i com ens va passar a Friburg, no va ser molt bona idea, ja que el temps màxim és molt poc i hi vam haver de posar diversos tiquets.
El primer que vam fer va ser visitar el Trinkhalle, que es troba a la Kaiserallee, que segueix el riu Oos.
Va ser una llàstima que estigués parcialment en obres de restauració però hi vam poder passejar per dins.
Un cop vist, vam anar cap al carrer comercial Lange Strasse i el vam recorrer fins el Gernsbacher Strasse.
Allí hi ha el restaurant Laterne, que no sabem què tal s’hi menja però ens va semblar un edifici amb molt d’encant.
Vam seguir per aquest carrer fins a Bäderstrasse que vam girar a la dreta i ens vam trobar amb les Termes de Caracalla de cara.
Com que anàvem amb un nen petit i cotxet, no ens vam plantejar entrar-hi.
Vam seguir per l’Steinstrasse fins a la Marktplatz, on hi ha l’església de Baden-Baden.
Després de visitar-la per dins, vam tornar pel carrer Hirschtrasse i vam parar a berenar a la terrassa del Gran Caffè Italia.
NOTA INFANTS: La veritat és que els carrers empedrats i amb pendents tenen molt d'encant però amb el cotxet del nen no va ser fàcil.
Un cop berenats, vam anar a buscar el cotxe per marxar cap a Freudenstadt.
Si vols saber més de Baden-Baden i la B500, clica l’enllaç.
Carretera panoràmica B500 o Schwarzwaldhochstrasse
Fent cas a la nostra guia, vam agafar la carretera B500 (Schwarzwaldhochstrasse) direcció Freudenstadt.
Aquesta carretera panoràmica és considerada la ruta turística més antiga d’Alemanya.
La veritat és que va ser una meravella circular per aquesta carretera d’alta muntanya.
Freudenstadt
Sobre les 7 de la tarda, vam arribar a Freudenstadt i hi vam poder aparcar força bé a la Marktplatz.
Bàsicament vam veure la Marktplatz però és molt gran i molt bonica.
Vam estar passejant per aquesta enorme plaça i el nostre fill s’ho va passar molt bé sobretot a la zona central de brolladors que surten per terra i la gent i passa per sobre per refrescar-se.
Al racó sudoest de la plaça, hi ha l’església de la ciutat, que només vam poder veure per fora però semblava bonica.
Com que vam perdre molt de temps amb el nostre fill jugant amb els brolladors d’aigua, vam anar a buscar un lloc per sopar.
Vam acabar sopant a una terrassa a la pròpia plaça del mercat, al restaurant italià Prima Fila, on hi vam menjar molt bé.
Si vols saber més de Freudenstadt, clica l’enllaç.
Quan vam acabar de sopar, es va posar a ploure i vam decidir tornar cap a l’hotel a Gengenbach.
Dia 6. Visita a Besançon ja de tornada i nit a Valence
Ja som al sisè dia del nostre viatge i el primer de tornada.
Ens vam llevar i, després d’esmorzar a l’hotel, vam recollir tota la habitació i vam fer les maletes.
Teníem 600 km per endavant fins a Valence (lloc on dormíem) i havíem vist a les notícies que s’apropava una tempesta molt forta cap a la Selva Negra (hi havia tempestes per tota Europa). Per tant, vam decidir fer ruta per autopista tot el dia i que, en funció del temps, pararíem a visitar algun lloc.
Només entrar a França, va començar a ploure.
Pels volts de les 2, va parar de ploure i teníem gana. Vam mirar quina ciutat teníem a prop i vam veure que era Besançon. Per tant, vam sortir de l’autopista i vam anar cap allí.
Besançon
Després de voltar una mica, vam trobar un lloc de zona blava per aparcar a prop del centre.
Just aparcats, va tornar a començar a ploure i, com que teníem gana i anàvem amb el nostre fill i el cotxet, vam dinar al primer lloc que vam trobar taula.
Tot i que no solem menjar cuina mexicana, vam acabar dinant a un fast food mexicà que es deia Mexican Cactus.
No hi vam menjar malament i tampoc és que fos res de l’altre món però ens va servir per estar a aixopluc fins que va parar de ploure.
Sobre les 3, vam anar a visitar el centre de la ciutat.
Estàvem a prop de la plaça Jean Cornet on hi ha la fontaine (font) de l’État-Major, font que té una inscripció que posa “UTINAM”, expressió llatina que és un dels lemes de la ciutat i que es podria traduir per “Si Déu Vol”.
A prop de la plaça, hi ha l’església de Sant Maurici.
Des d’allí, vam agafar la rue des Martelots cap a la place Victor-Hugo, la qual té aquest nom perquè allí hi ha la casa natal de l’escriptor.
Vam agafar la rue de la Convention i vam visitar l’Square Castan on hi ha algunes restes romanes.
Vam seguir pel mateix carrer fins a la Porte Noire.
Passada la porta hi ha la catedral de Sant Joan de Besançon. Va ser una llàstima que estigués en obres.
Vam entrar a dins per vistar-la i la vam trobar molt bonica.
Ens va fer molta gràcia veure un TPV per donar almoines amb targeta de crèdit.
La catedral de Besançon té un rellotge astronòmic i el volíem veure. Com que catedral estava en obres, per veure’l, havíem de sortir i entrar-hi per la part de darrera.
Malauradament, no el vam poder veure, ja que va tornar la pluja i vam decidir tornar cap al cotxe.
Si vols saber més de Besançon, clica l’enllaç.
Un cop al cotxe, vam tornar a buscar l’autopista. Ens va ploure gairebé tot el trajecte cap a Valence però per on ho vam passar pitjor va ser als afores de Lió, on la pluja no ens deixava veure-hi i anavem per l’autopista a 40 km/h.
Finalment, vam arribar sans i estalvis a Valence.
Valence
Vam buscar on era l’aparthotel Appart’City Valence i hi vam parar davant per descarregar.
Després, vam haver de sortir a buscar aparcament, ja que el de l’hotel estava ple. Va costar però vam trobar una zona blava.
Com que era tard i estàvem a França, vam haver de buscar un restaurant del tipus fast food per poder menjar alguna cosa per sopar. Al final, vam acabar sopant a un McDonald’s.
Després de sopar, vam anar a l’aparthotel a dormir.
NOTA INFANTS: Tot i que l'Appart'City Valence on vam dormir no ens va agradar massa, agafar un aparthotel quan anem amb el nostre fill, ens ajuda molt.
Dia 7. Visita a Valence, parada a Narbona i arribada a casa
Ja hem arribat a l’últim dia del nostre viatge.
Ens vam llevar i vam esmorzar a l’aparthotel. Un cop esmorzats i havent-t’ho recollit tot, vam sortir a passejar i visitar Valence.
Valence
Vam deixar les coses al cotxe i vam anar en direcció a la place des Clercs, on hi feien un mercat.
Vam agafar la Grande Rue per anar a veure la façana de la Maison des Têtes, edifici del segle XVI.
Després, vam tornar a la plaça per rodejar la catedral fins a la place des Ormeaux, lloc per on s’accedeix al seu interior.
La catedral per dins no ens va semblar molt bonica tot i ser força gran.
De la catedral, vam anar al Champ de Mars on hi ha el kiosque Peynet o dels enamorats.
El templet (kiosque à musique) va se construït el 1862 i va rebre el nom i la fama de templet dels enamorats degut a que el dissenyador Raymond Peynet, el qual va passar per Valence el 1942, va dibuixar allí el quiosc amb un petit violinista tocant i una dona que l’estava escoltant. El dibuix va ser titulat la simfonia inacabada “La symphonie inachevée”.
Després, vam anar a buscar el cotxe per a seguir el nostre viatge.
Si vols saber més de Valença, clica l’enllaç.
Quan es va fer l’hora de dinar, estàvem a prop de Narbona i vam decidir parar-hi per dinar.
Vam dinar a un Buffalo Grill situat a un polígon comercial als afores de Narbona.
Narbona
Després de dinar, vam apropar-nos al centre de Narbona i vam aparcar a un aparcament a l’aire lliure al Quai Victor Hugo.
Un cop aparcat al cotxe, vam anar en direcció a la place de l’Hôtel de Ville on hi ha el Palau dels Arquebisbes (Palais des Archevêques).
Com que anàvem amb el cotxet del nen, no vam entrar dins del palau però vam veure que tenen una rèplica de la lloba capitolina alletant a Ròmul i a Rèmul.
NOTA INFANTS: Quan hi vam estar, el palau no estava preparat per visitar-lo amb un cotxet per nens.
Vam passar pels arcs que uneixen el palau amb la catedral de Sant Just i Sant Pastor i vam visitar el claustre. L’entrada al claustre i a la catedral són gratuïtes.
Després de veure el claustre, vam entrar dins de la catedral per visitar-la per dins i ens va semblar molt bonica.
En acabar la visita, vam tornar a la place de l’Hôtel de Ville per berenar.
A la plaça, hi ha unes restes de la via Domícia que es poden veure de manera gratuïta.
Un cop berenats, vam anar a veure el canal de la Robina, de camí al cotxe.
Si no hagués estat tancat, haguéssim anat a les Halles de Narbonne, el seu mercat cobert.
Aquí va acabar la nostra visita i vam fer la resta de quilòmetres fins a casa d’una tirada.
Si vols saber més de Narbona, clica l’enllaç.
Si vols saber més de la ruta que vam fer, aquí tens l’entrada amb l’explicació del viatge.
Revisat el 27.10.2021